És un musical que encara està en procés i no l'hem pogut veure però per les poques representacions fetes fins ara ens ha agradat.
Sabem que el pròxim dissabte 12 de juny tenen dues representacions a Barcelona, una a la festa FEM PARAL·LEL al mateix paral·lel i l'altre a la sala de festes Sutton. Encara no hi ha data d'estrena però serà cap a finals d'any. Per a més informació: www.projectehmj.com www.facebook.com/projectehmj http://www.myspace.com/projectehmj
PH-MJ és el primer projecte d'homenatge a Michael Jackson que s'està duent a terme a Catalunya, concretament a les comarques gironines. Format gràcies a la iniciativa i l'entusiasme de Yolanda Fernández Güell, subcampeona del mon de hip-hop. Integrada per 31 ballarins, 8 membres reserva i 4 membres de l’apartat especial de vocalistes i ballarins, d'entre 8 i 46 anys. Aquests integrants han estat seleccionats després de 3 càstings, executats a Flaçà i a Girona, entre un total de 143 candidats. La primera missió de la companyia és, precisament, encetar la nostra carrera amb un MUSICAL D’HOMENATGE A MICHAEL JACKSON, donant a conèixer la faceta més humanitària i solidària de Michael. Inicialment farem una gira per la província de Girona i, posteriorment, per arreu de Catalunya. Si el projecte és tan exitós com la gran il·lusió col·lectiva que hi tenim totes les persones que l’estem duent a terme, estem convençuts que podrem fer una gira per la resta del territori espanyol. Reportatges a España Directo de TVE, actuacions en directe a TV3 i al canal 33, entrevistes, etc. La popularitat del projecte està arribant a créixer cada dia més, ja que es tracta d'un grup no professional que està demostrant una entrega professional.
Himne de la companyia amb les imatges de la representació a TV3
La Bella i la Bèstia és un musical basat en la pel•lícula amb el mateix nom realitzada per Walt Disney al 1991. Un any després de ver realitzat la pel•lícula la mateixa empresa va tenir la idea de convertir-la en un musical que conservé les cançons originals. Aquest musical es va estrenar en 1994 a Broadway. Compositor: Alan Meken Lletra: Howard Ashman i Tim Rice Coreògrafs: Matt West, Dan Mojica i Moira Chapman
Argument: Una bella noia que es deia Bella accepta allotjar-se al castell amb una bèstia a canvi de la llibertat del seu pare. La bèstia és, en realitat, un príncep encantat, que per trencar el malefici ha de guanyar-se l’amor d’una preciosa dama abans que caigui l’últim pètal de la rosa encantada.
És un musical apte per tot el públic, ja siguin nens, adolescents o gent gran. Es tracta de transmetre el lema d’aquest conte de fades: “La bellesa està a l’interior”.
S’han fet altres musicals basats en pel•lícules Disney, com ara el Rey León, Mary Poppins, La Sirenita...
És un musical molt important dins de l'àmbit teatral. La veritat es que cap de nosaltres ha tingut la oportunitat de veure'l en directe pero pensem que pot ser molt entretingut i divertit, ja que les seves cançons transmeten felicitat.
Mamma Mia! és un musical escrit per Catherine Johnson, basat en cançons del grup suec ABBA. El títol del musical prové d'una de les cançons més populars del grup, Mamma Mia.
Mamma mia! es va estrenar a Londres el 6 d'abril de 1999. La primera representació a Amèrica del Nord va ser a Toronto, el 23 de maig de 2000.
Donna, una mare independent i soltera, propietària d'un petit hotel en una idílica illa grega, està a punt de deixar que marxi Sophie, la filla a la qual ha criat sola. Donna ha convidat les seves dues millors amigues al casament de la seva filla, Rosie, una dona pràctica i lògica, i Tanya, rica i multidivorciada. Les dues són ex membres de la seva antiga banda, Donna and the Dynamos. Per la seva banda, Sophie també ha fet tres invitacions molt especials.
Decidida a trobar un pare perquè la porti a l'altar, convida tres homes que van visitar la paradisíaca illa fa 20 anys. Durant les següents caòtiques i màgiques 24 hores, floriran nous amors i es revifaran vells romanços en una illa plena de possibilitats.
A principis de 2007, l'obra s'havia estrenat en deu països i traduïda a idiomes: alemany, japonès, rus, coreà, espanyol, suec, holandès i flamenc.
Aquesta per estrenar l'obra a Mèxic, després de la gran resposta del públic a la petita gira que va realitzar el Tour Nord-americà (en anglès) de l'obra durant els mesos de juny i juliol de l'any 2006 per la Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey . El productor de teatre mexicà Morris Gilbert juntament amb océs han confirmat que ja estan comprats els drets de l'obra per al seu muntatge a Mèxic i han anunciat ja la data temptativa d'estrena a Mèxic (juliol o agost de 2009) fins i tot van presentar en roda de premsa realitzada el 14 d'octubre del 2008 al cast de la posada mexicana. La pàgina oficial de Mamma Mia! ha anunciat la posada en escena de Mèxic amb una data d'estrena temptativa per juliol del 2009. També es manejava una possibilitat de portar a la posada espanyola de gira a tota Llatinoamèrica, encara que aquesta proposta està en plans a causa de la suposada posada en escena a Sao Paulo, Brasil, el 2008.
L'agost de 2008, s'estrena la versió cinematogràfica del musical, amb les interpretacions de Meryl Streep com Donna, Pierce Brosnan com Sam, Amanda Seyfried com Sophie, Colinn Firth com Harry .. La pel.lícula va ser dirigida per Phillyda Lloyd, que també va dirigir el muntatge musical en teatre, i conté 21 de les cançons del musical original.
Durant els anys 2009-2010 estaràn de gira per Espanya.
Opinió L'història que ens explica la pel·lícula és la tipica história d'amor, per aixè es pot arribar a fer poc interesant, però els decorats, els balls, les cançons, etc. la fan més amena i ideal per a una nit sense res a fer.
Notícia
Moulin Rouge Live! llegará a Barcelona la próxima temporada
El espectáculo estará dirigido por Ricard Reguant. Un nuevo musical llegará a la cartelera de la ciudad condal la próxima temporada: Moulin Rouge Live!. Dirigido por Ricard Reguant, el show estará coreografiado por Coco Comín (Germans de Sang, Melodías de Broadway, Memory, Fama), con dirección musical de Xavi Mestres (Mortadelo y Filemón The Miusical) y escenografía de Paco Azorín (Grease). Producen entre otros Filmax. Por ahora no se han adelantado más detalles y se irán desvelando pasado el verano. Ricard Reguant ha sido el responsable de traer uno de los mayores éxitos de las últimas temporadas a España con Grease el Musical de Tu Vida. Además entre los créditos del director se encuentran musicales como 7 Novias para 7 Hermanos, West Side Story, Chicago o Hermanos de Sangre.
Moulin Rouge és una pel·lícula musical, dirigida per Baz Luhrmann el 2001, va suposar una nova visió del gènere musical en el cinema, protagonitzat per Nicole Kidman i Ewan McGregor. Està basada en gran part en l'òpera de Giuseppe Verdi La traviata. Va ser nominada a vuit candidatures dels Premis Oscar, millor direcció artística, millor vestuari, millor pel·lícula, millor actriu, millor cinematografia, millor so i millor maquillatge, de les quals en va obtenir tant sols els dos primers. S'ha de dir que la pel·lícula no oferia música original, sinó que es servia d'èxits de la música pop, encaixats de manera més o menys justificada en l'argument.
Argument La pel·lícula està ambientada en el París del 1900, on la Modernitat buscava substituir el pensament convencional en totes les àrees (particularment en les arts). La pel·lícula té com tema principal l'amor. Tracta d'un jove escriptor bohemi que s'enamora d'una bella cortesana del Moulin Rouge. Una nit, gràcies a l'atzar i a una sèrie de mal entesos, el destí els encreua. Ell l'enamora amb la seva poesia, ella l'encanta amb la llum que irradien els seus ulls. Volen. Però tot s'acaba bruscament, quan la dolça Satine adverteix la confusió: no era ell el milionari duc al que estava predisposada a convèncer per a finançar una obra de teatre sinó que és un bohemi escriptor. El jove escriptor li oferix a ella amor veritable, mentre que el ric noble li oferix complir els seus somnis de convertir-se en una actriu de veritat.
Repartiment Nicole Kidman: Satine Ewan McGregor: Christian Richard Roxburgh: El Duke
Hairspray és un musical que tot i que sembla ser força divertit i entretingut a nosaltres en general no és que ens agradi gaire, però també creiem que és qüestió de gustos. Però tot i així pensem que l’història en sí està bé perquè explica com era la societat del moment, la dificultat que tenia una noia que estigués obesa, que no pogués ser ballarina o guanyar un programa per culpa del seu físic, en definitiva que no pogués aconseguir el seu somni i també veure el racisme que hi havia en el moment que els blanc no és podien barrejar amb els negres ja que era mal vist per segons qui.
“Hairspray” se prepara para festejar 100 funciones.
La comedia musical “Hairspray”, una de las obras de teatro más importantes del género musical en Broadway, llega a sus primeras 100 representaciones en México. "Hairspray" cuenta con más de 30 actores en escena y 15 músicos, está encabezado por María del Sol, Alicia Machado, José Joel, Miguel Ángel Valles, Hiromi, Denisha y Patricio Castillo. "Llegamos a las primeras 100 representaciones y vamos pronto por el Bicentenario", considera Miguel Angel Valles, también productor e intérprete de Edna en el musical que refleja los problemas de discriminación que existen por raza o por mera apariencia.
La exitosa obra con 19 números musicales en escena, nos ubica a principios de la década de los 60 en la vida de Tracy Turnblad, una chica cuyo sueño es ser parte del programa de televisión más importante de su natal Baltimore, el show de Corny Collins. Si bien ella tiene todo para ser una verdadera estrella, su talla grande le impide relacionarse fácilmente con otras personas. Para José Joel, quien hace el papel de Corny Collins lo que más le interesó para participar en la producción y actuación de esta obra es que trata de romper con "los prejuicios raciales, de clase y de físico que siguen tan presentes en nuestra sociedad".
El estreno de "Hairspray" en Broadway en el 2002 la ha colocado como una de las favoritas en todo el mundo y es reconocida por muchos por la versión cinematográfica eselarizada por John Travolta, Michelle Pfeifer, Zac Efron, Christopher Walken y Queen Latifah. Cada vez que termina la obra el público se pone de pie para ovacionarlos y bailar con ellos. "Hairspray" es una obra con un excelente elenco, apta para todo público y sin duda deja un buen sabor de boca.
Se presenta en el Teatro Manolo Fábregas los jueves y viernes 20:45; sábados a las 18:00 y 20:45 y domingos 13:00 y 17:00 hrs.
Un dels musicals més recents és Hairspray, que la producció original a Broadway s’estrenà el 15 d’Agost del 2002 i es representà en 2.500 funcions, tancant el 4 de gener del 2009, les cançons del musical inclouen música de ball dels anys 60 i rhythm and blues "downtown". Hairspary va guanyar 8 Premis Tony de 13 nominacions, també ha tingut gires pels Estats Units, una producció al West End londinenc, així com diverses produccions estrangeres i finalment va ser portada al cinema l’any 2007. El musical es situa els anys 60 sobre l’any 1962 a Baltimore (Maryland). Tracta sobre una adolescent obesa anomenada Tracy, que el seu somni és ballar al “The Corny Collins Show”, un programa de ball emès a la televisió local i el més famós de Baltimore basat en el real Buddy Deane Show. Ella aconsegueix una possibilitat d'aparèixer en l'espectacle, gràcies a una de les estrelles del xou, Link, i es fa una celebritat de la nit al dia. Ja una heroïna juvenil, comença a utilitzar la seva fama per parlar en nom de la causa en què creu: la integració racial. Per això, té l'ajuda de la seva mare Edna, el seu pare Wilbur, la seva millor amiga Penny Pingleton, la discjòquei local afroamericana Maybelle, i els fills de Maybelle , Seaweed i Little Inés. Però Tracy es guanya la rivalitat de l'estrella anterior del programa, Amber Von Tussle, així com la de la seva mare, una dona manipuladora i racista. La rivalitat arriba al màxim quan Amber i Tracy lluiten pel títol de Miss Teenage Hairspray 1962. Hairspray és un comentari social sobre les injustícies de part de la societat americana a la dècada dels 60.
Director: Jack O'Brien Coreògraf: Jerry Mitchell Lletres: Scott Wittman i Shaiman Música: Marc Shaiman Escenografia: David Rockwell Vestuari: William Ivey Long Il•luminació: Kenneth Posner Intèrprets del musical: Tracy Turnbland (Marissa Jaret Winokur), Edna Turnbland (Harvey Fierstein), Amber Von Tussle (Laura bell Bundy), Velma Von Tussel (Linda Hart), Penny Pingleton (Kerry Butler), Link Larkin (Matthew Morrison), Motormouth Maybelle (Mary Bond Davis), Seaweed J. Stubbs (Corey Reynolds), Wilbur Turnbland (Dick Latessa), Corny Collins (Clarke Thorell), Little inez (Danelle Eugenia Wilson)
Fame és un musical que ens encanta a les quatre! Les cançons i els balls són realment espectaculars. Actualment s'està representant a Madrid i a Londres, però ha recorregut arreu del món. Per els anys 80 va ser un 'boom' i gairebé tothom mirava si més no la serie fins arribar a l'extrem de que la majoria de gent es vestia amb el mateix estil que els ballarins d'aquella escola. Entre Grease i Fame van ser grans musicals que van inspirar a la moda de l'època.
Gràcies aquet musical han fet programes com Fama a bailar. És un concurs de gràn éxit aqui a espanya en el que durant el concurs formen i ajuden a ballarins perque puguin obtenir beques i dedicar-se al 100% a la dança.
Exemple de coregrafia dels alumnes de Fama ¡a bailar!:
Cal dir que crec que és un del musicals més importants en el món de la dança.
Un dels musicals més importants, és FAME! Situat entre els últims anys de la prestigiosa “High School for the Performing Arts”(1.980 – 1.984), és una història inspirada en un variat grup d'estudiants que es comprometen durant quatre anys a un dur treball artístic i acadèmic amb molt d'humor, energia i entrega. L'espectacle explora els temes als qual s'enfrenten els adolescents: cultura, sexualitat, abús de substàncies...
Es va idear primer la pel·lícula en el 1980 i posteriorment es va convertir en una sèrie de televisió de gran èxit! El musical es va estrenar per primera vegada en el 1988.
A causa del gran èxit en els tres gèneres, s'han produït programes de televisó de ball amb el mateix nom o per l'estil arreu del món. Un exemple d'aqui a espanya seria Fama a Bailar! Concurs projectat per la cadena Cuatro.
És un musical molt entretingut i espectacular. La seva escenografia és impressionant, tant per la feina dedicada al vestuari com per la feina dedicada al maquillatge. Recomanem aquest musical a tots aquells que tinguin ganes de passar una estona agradable.
Notícia: 'Cats' llega a Colombia http://www.elespectador.com/entretenimiento/agenda/musica/articulo159152-cats-llega-colombia Cats, uno de los más famosos musicales de Broadway que lleva más de 30 años impresionando al público de todo el mundo, se presentó en Bogotá, en donde comenzará su gira colombiana para seguir hacia Medellín y finalizar en Cali. "Hemos llevado Cats a muchos países del mundo; hemos estado en el Reino Unido, en muchas partes de EE.UU., en Chile, en Brasil y ahora estamos listos para Colombia", dijo Mckena Kelly, vocera de la organización. En la función especial para medios de comunicación, estuvieron "Grisabela" y el viejo "Deuteronomy", dos de los gatos que hacen parte de la representación. Cats es un musical compuesto por Andrew Lloy Webber en 1981 y está basado en "Old Possum's Book of Practical Cats" del poeta, crítico y dramaturgo anglo-estadounidenses T.S Eliot. La historia cuenta las vivencias de un grupo de gatos ingleses que se reúnen en una chatarrería para debatir cuál de ellos será el que renazca. Kelly señaló que el éxito se debe a que "Cats es un espectáculo maravilloso con una buena historia unida a una gran escenografía, música luces y vestuario".
La obra se caracteriza por tener una gran puesta escena, en la que cada uno de los 21 actores tarda "tres horas en convertirse en gato diariamente", porque "la idea es que el público cuando vaya al teatro se sienta dentro de Cats", explicó Kelly en la presentación. Durante la gira por Colombia, los asistentes podrán disfrutar del espectáculo original en inglés, pero se colocará una pantalla en la parte superior del escenario donde aparecerán los subtítulos. Cats estará en el Coliseo "El Campín" de Bogotá del 19 al 22 de noviembre; en el teatro de la universidad de Medellín del 25 al 26 y, cerrando la gira, en el centro de Espectáculos Valle Pacífico de Cali el 28 y 29. El show fue estrenado el 11 de mayo de 1981 en el Nuevo Teatro de Londres, y un año después llegó a Broadway, donde permaneció 18 años convirtiéndose en el más representado en Nueva York.
CATS The Musical, és un musical que va ser composat per Andrew Lloyd Webber, basat en el llibre “Old Possum’s Book of Practical Cats” i altres poemes de T.S.Eliot. Cats es va representar per primera vegada l’11 de maig de 1981 al West End de Londres, al New London Theatre.
Director: Trevor Nunn Coreògrafa: Gillian Lynne
Va guanyar el Premi Olivier de 1981 al millor musical nou i el Premi Tony de 1983 a millor musical, millor llibret de musical, millor banda sonora, millor actriu de musical, millor actor de musical, millor disseny de vestuari per a un musical, millor il•luminació de musical i millor direcció de musical. A més va ser nominada als Tonys de millor actor secundari, millor escenografia de musical i millor coreografia. Al 1998, Andrew Lloyd Webber va produir una versió en vídeo de Cats, basada en la posada en escena al teatre, protagonitzada per Elaine Paige, que va estrenar el paper de Grizabella a Londres; Ken Page, l'Old Deuteronomy original de Broadway; Sir John Mills com a Gus i Michael Grubercom a Munkustrap. Va ser dirigida per David Mallet, respectant la coreografia i la posada en escena original de Gillian Lynne per l'escenari del Teatre Adelphi. Cats explica la història d’una tribu de felins anglesos, els Jellicles, que es van reunir en una ferralleria per deicidir quin d’ells renaixeria. Cada gat reacciona amb una cançó o número diferent, i passen algunes complicacions menors (involucrant el segrest del patriarca Jellicle, Old Deuteronomy) abans d’escollir a un gat.
Una de les cançons més representatives del musical:
El fantasma de l'òpera és sens dubte un dels musicals més brillants a nivell visual, gràcies a una maquinària sumament precisa, que després de 23 anys de la seva estrena segueix sorprenent. L'obra s'ha convertit, per mèrits pròpis i també d'externs (és l'espectacle de més permanència a la història de Broadway, la van veure més de 80 milions d'espectadors en tot el món), en un verdader clàssic de l'escena teatral. Aquest musical, a nosaltres, ens encanta les música, l'història, etc. en resum tot. Hem vist la pel·lícula un munt de vegades i quan sentim una de les cançons no ens la podem treure del cap.
Notícia:
La secuela de «El fantasma de la ópera» disgusta a sus fans http://www.abc.es/20100308/cultura-teatros/secuela-fantasma-opera-disgusta-201003081311.html 09-03-10 La secuela de “El fantasma de la ópera”, titulada “Love Never Dies” (El amor nunca muere), se estrena este martes en Londres entre las protestas en internet de miles de fans. Sólo unos pocos han visto los ensayos, pero “debido a que consideran que el Fastasma es suyo” y nadie les ha pedido permiso para una segunda parte, los fans están haciendo circular que se trata de una versión “horrible, horrible, horrible”, según se defiende Andrew Lloyd Webber, el creador de ambos musicales.
Lloyd Webber dice que esta segunda parte gustará tanto como la primera, aunque admite que la reacción de los fans le ha llevado a cambiar varias veces el final.
La acción de “El amor nunca muere” avanza varios años respecto del final de “El fantasma de la ópera”. Se pasa de París a Coney Island, en Nueva York. Christine Daaé vive con el conde Raoul, el hombre por el que dejó al Fantasma. Está infelizmente casada y tiene un hijo. Por su parte, el Fantasma es algo más presentable: ha construido el parque de atracciones de esta zona de Nueva York y lleva una nueva máscara. Los principales papeles en este estreno corresponden a Ramin Karimloo, canadiense de origen inarí que ya ha interpretado al Fastasma en la primera parte, y la estadounidense Sierra Boggess.
La inmediatez de internet Aunque la mayoría de los 100.000 internautas que han entrado en varias páginas web del West End londinense han criticado la música, la letra, el argumento y los decorados, el creador de musicales míticos como “Jesucristo Superstar”, “Sonrisas y lágrimas”, “Evita” y “Cats”, entre otros, estima que se trata de una reacción propiciada por los mecanismos de la inmediatez de internet pero que pronto dará un giro cuando el público tenga un elemento de juicio directo. En su opinión, no hay razón para que la segunda parte no tenga tanto éxito como la primera. “El fantasma de la ópera” se estrenó en 1986 y desde entonces ha sido visto por 100 millones de personas en todo el mundo y ha generado unos ingresos de 3.600 millones de euros. El nuevo show ya ha vendido entradas anticipadas por valor de casi 10 millones de euros.
La secuela toma ideas de la novela “The Phantom in Manhattan”, que Frederick Forsyth escribió pensando en esa continuación, remodeladas por Ben Elton, responsable del musical “We Will Rock You”. El música fue creada dos veces por Lloyd Weber, después de que su gato Otto, según ha asegurado, se subiera sobre el teclado del ordenador y borrara una primera grabación.
El fantasma de l'òpera és una obra de teatre musical de Andrew Lloyd Webber, basda en la novel·la de Gastón Leroux. Té el rècord de ser l'obra que ha guanyat més diners.La música d'aquesta versió va ser escrita especialment per a la veu de Sarah Brightman, la seva dona en aquella època. Es va estrenar al Her Majesty's (Londres), el 9 d'octubre de 1986, al 1987 es va portar a Brodway i es va estrenar al teatre Majestic el 26 de gener de 1988, on ha estat l'obra més vista de la història. El fantasma de la òpera va ser una part important de la influencia britànica sobre els musicals del anys 80. Ha estat traduïda a varies llengües i presentada a més de 20 països del món.
Andrew Lloyd Webber: música i guió Richard Stilgoe: guió Charles Hart: lletra Harold Prince: director Gillian Lynne: coreògrafa Maria Björnson: disseny de producció Actors originals: Michael Crawford: el fantasma Sarah Brightman: Christine Steve Barton: Raoul
Al 2004 va sortir la pel•lícula basada en l'obre. Els actors principals van ser: Gerard Butler: el fantasma Emmy Rossum: Christine Partick Wilson: Raoul Minnie Driver: Carlotta
Argument: Un músic desfigurat de naixement habita als soterranis de la Casa de la Òpera de París. Quan la nova soprano fa la seva aparició, el fantasma (bojament enamorat d' ella) convertirà el seu amor en obsessió, que acabarà per desencadenar una sèrie de successos d'horror en el món de l’òpera. L’òpera de París prepara l'estrena del seu espectacle més important, però un misteri s'amaga entre vestidors: la presència del fantasma. Ningú sap que o qui és, però les seves aparicions són cada vegada més freqüents. Només Christine, una jove ballarina, pot acostar-se a ell, el fantasma és el seu mestre i l'està ensenyant a cantar. Però Christine no sap que el fantasma està profundament enamorat d'ella i no permetrà que ningú s'interposi en el seu camí.
El musical de Chicago és una barreja de comèdia negra i drama carcerari, una veritable institució a Broadway, que es va basar en la famosa pel•lícula del mateix nom guanyadora de varis Oscars i d’enorme èxit entre el públic. Chicago és un dels musicals més espectaculars que hi ha hagut en els nostres temps, ja que tracta de temes d’assassinats, avarícia, corrupció, explotació, adulteri i traïció.
El musical del qual parlem avui és Chicago. La producció original a Broadway va ser posada en escena el 3 de Juny de 1975 al 46th Street Theatre amb 936 funcions. Bob Fosse va ser el coreògraf de la producció original, i el seu estil ha quedat molt identificat amb l'espectacle. El revival de Broadway de 1997 té el rècord de més durada a Broadway i actualment és el setè espectacle de més llarga duració a Broadway. El revival de Broadway va ser seguit per una producció al West End de Londres, així com de diverses gires i produccions internacionals. Al 2002 es va estrenar una versió cinematogràfica del musical, que va guanyar l'Oscar a la millor pel•lícula. El musical està basat en una obra del mateix títol de 1926 de la reportera Maurine Dallas Watkins, basada en els crims i criminals dels que havia informat. La història és una sàtira de la corrupció política a l'administració de la justícia criminal i sobre el concepte de les celebritats criminals i el paper dels mitjans de comunicació. Ambientada al mig de la extravagant decadència dels anys 20, Chicago explica la història de Roxie Hart i Velma Kelly, dues dones ambicioses tancades per crims passionals, que lluiten per guanyar-se el favor de Billy Flynn, un famós advocat que utilitza a la premsa sensacionalista per aconseguir la llibertat dels seus clients. Totes dues s'enfrontaran per obtenir la fama a qualsevol preu.
Música: John Kander Lletres: Fred Ebb Director i Coreograf: Bob Fosse Interprets: Velma Kelly (Chita Rivera), Roxie Hart (Gwen Verdon), Billy Flynn (Jerry Orbach), “Mamma” Morton (Mary McCarty), Amos Hart (Barney Martin), Mary Sunshine (M. O’Haughey).
Grease és un dels musicals més coneguts i que avui en dia encara es poden escoltar per tot arreu les seves cançons.Qui no ha escoltat mai una canço de Grease? Pràcticament no hi ha ningú, que encara qe sigui per casualitat en una discoteca, en algun anunci de televisió, en alguna parodia, algun gag... que pugui dir jo no havia sentit mai abans aquesta cançó. Personalment és un musical que ens encanta a les quatre hem vist la pel·lícula un parell de vegades i fins i tot moltes vegades hem ballat devant del televisió, a la discoteca, algún festival del institut... Mai passarà de moda.
És un musical amb poques parts parlades, ideal per els amants dels musicals.
El musical ´Grease´ arranca su gira 2010-2011 en Castellón El Auditorio acogerá siete funciones hasta el próximo domingo llenas de "magia" e "himnos intergeneracionales".
DIARIOCRÍTICO COMUNITAT VALENCIANA - Jueves 08 de abril de 2010 a las 19:32 h.
El director del Auditori i Palau de Congresos, Juanjo Porcar, explicó en el pase de prensa de presentación del espectáculo que ´Grease´ recala en la capital de la Plana tras estrenarse en Barcelona y cumplir una exitosa temporada en Madrid.
Porcar estuvo acompañado del director del musical, Ricard Reguant, de la coreógrafa, Coco Comín, del director musical, Manu Guix, de Gisela, que encarna el papel de Sandy, de Tony Bernetti, en el papel de Danny, así como del resto de los actores y cantantes del espectáculo.
Ricard Reguant destacó que "en estos cuatro años que se viene representado el musical se han hecho mas de 1.000 representaciones y lo han visto un millón de espectadores".
Además, el director ha explicado que es un espectáculo familiar. "Grease nació para crear un musical para todos los públicos. Es de todos los tiempos y ha abarcado a todas las generaciones", ha matizado. En este sentido ha añadido que "tiene mucha marcha, engancha y cuenta con dos elementos excepcionales, la coreografía y la música".
Por su parte, Coco Comín ha manifestado que "este musical no es ninguna franquicia". "Está diseñado por nosotros para España. Es inédito, tanto la puesta en escena como los arreglos musicales", subrayó.
La directora de coreografía señaló que actúan 23 jóvenes en escena, aunque la compañía la forman 30 personas. "Después de dos meses de descanso, venimos a Castellón con muchas ganas y energía", añadió.
Manu Giux recalcó que "la gran magia de Grease radica en unas canciones que se escribieron hace 50 años tengan vigencia en la actualidad". Sus temas son como himnos intergeneracionales". También comentó que en el escenario hay seis músicos tocando en directo.
"Uno de los puntos fuertes de este espectáculo es la música en directo, con una banda tocando en cada una de las funciones, con teclados, batería saxo y más instrumentos que, junto a las magníficas voces de los cantantes, hace que sea un espectáculo único", indicó Guix.
Gisela ha dicho que es la segunda vez que actúa en el Auditori de Castellón, estuvo presente en los actos de inauguración del edificio, y expresó que "voy a dar el 100 por 100 y espero que todos los castellonenses disfruten del musical".
Finalmente, Toni Bernetti comentó que también va a dar todo lo mejor para que Castellón disfrute de este espectáculo.
´Grease, el musical de tu vida´ ha estado nominado a los premios Max de las Artes Escénicas y el Espectáculo 2008. Se inspira en la obra original que crearon Jim Jacobs y Warren Casey en 1971 y que se convirtió en el musical con más permanencia en Broadway, con 12 premios Tony a sus espaldas.
Esta noche se estrenará el musical a las nueve de la noche en el Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Además, habrá función el viernes, a las 18.30 y a las 22.30; el sábado, a las 18.30 y a las 22.30; y el domingo, a las 17.00 y a las 21.00 horas.
Grease es va estrenar a Broadway al 14 de febrer de 1972 i ha triunfar en tot el món. Al 1979 es va registrar com l’espectacle de més llarga durada en la història de Broadway. Els co-creadors, Jim Jacobs i Warren Casey. Va ser en un teatre experimental a Chicago el 5 de febrer de 1971 que finalment van portar la seva obra al públic, amb el títol que evoca l’estil de finals dels 50, el cabell pentinat cap enrere i el menjar ràpid: Grease. En 1979 Grease va ser enregistrat com l’espectacle de més permenència en l’història de Broadway, i l’exitosa pel•lícula protagonitzada per John Travolta i Olivia Newton-John va resultar la pel•lícula musical més taquillera. En John Travolta en la versió original de 1972 feia de Doody, el “pringat” que idulatrava a Dany Zuco. Aquest musical es va portar al cinema, la prel•lícula va ser rodada al 1978 i estrenada al 1979. L’argument del musical i la pel•lícula està basada en la vida d’uns joves d’institut dels anys 50. Els protagonistes,Sandy i Danny, han passat un romàntic i maravellós estiu junts, però les vacances s’han acabat i els seus camins es separen. Al tornar a començar l’institut Rydell, tots dos tornen a trobar-se de manera inesperada, però el problema és que Danny ja no és el mateix que abans, ara és un noi cregut i insensible, que només vol presumir i fer-se el dur davant dels seus amics.
Versió original: Coreògraf - Patricia Abedul Director -Tom Moore Director Musical - Louis St. Louis Danny Zuko - Barry Bostwick Sandy Dumbrowski - Carole Demas
Opinió: No és la típica representació teatral dels últims dies de Jesucrist com les representacions que es fan per Setmana Santa, i dóna diferents punts de vista sobre la història bíblica. Cada personatge està adaptat als problemes socials que resultaven ser projeccions de realitats coetànies, i un Crist més hippie que mai. És una manera d’explicar la història sense avorrir el públic, és la història en versió entretinguda i han utilitzat la música i el ball per cridar l’atenció del públic, sobretot laic i jove.
Notícia del País, 19/9/2007:http://www.elpais.com/articulo/cultura/Jesucristo/Superstar/regresa/vaqueros/32/anos/despues/elpepucul/20070919elpepucul_4/Tes El Teatro Lope de Vega de Madrid estrena hoy la nueva versión del musical Jesucristo Superstar, una ópera protagonizada por Miquel Fernández, Ignasi Vidal y Lorena Calero, que recuerda a ritmo de rock los siete últimos días de la vida de Jesús en Jerusalén. En esta ocasión, los actores cambian las túnicas y las sandalias por vaqueros y deportivas, acorde con la contemporaneidad de la historia. El director de esta nueva versión, el británico Stephen Rayne, pretende “reinventar para una audiencia del 2007”, la ópera rock que Andrew Lloid Weber y Tim Rice crearon en 1970, y que en su primera versión en español, hace 32 años, protagonizaron Camilo Sesto, Teddy Bautista y Ángela Carrasco.
Rayne, que ha dirigido numerosos musicales en Reino Unido y en Estados Unidos, explicó que cuando Lloid Weber y Rice escribieron la partitura, quisieron crear una obra “joven y moderna” que contase los últimos días de Jesús “de manera fresca”. Con ese mismo espíritu se pondrá sobre las tablas este nuevo Jesucristo Superstar, que tendrá muy en cuenta la situación actual en Oriente Medio, "similar en muchos aspectos a la que cuenta esta historia".
La estética del montaje también se ha guiado por esta premisa y ha sido concebida desde "una óptica moderna y actual", que pondrá en escena "un vestuario similar al que usan los jóvenes de hoy en día en Oriente Medio" y que combina "prendas actuales como vaqueros, chándales y deportivas con ropas más tradicionales", contó Rayne.
Sin Camilo Sesto
Camilo Sesto, Teddy Bautista y la cantante dominicana Ángela Carrasco fueron los principales protagonistas de la versión española que se estrenó en 1975 y que obtuvo un gran éxito en nuestro país. Posteriormente, hubo otra versión en 1984 con Pablo Abraira y Pedro Ruy-Blas y que contó, al igual que en su primera representación, con la dirección de Jaime Azpilicueta.
En esta ocasión, los actores que darán vida a los personajes bíblicos están encabezados por Miquel Fernández (que ya ha participado en otros musicales como Hoy no me puedo levantar o We will rock you) en el papel de Jesús, Ignasi Vidal (Rent, Grease) como Judas y Lorena Calero (Queen) como María Magdalena.
Jesucristo Superstar és un musical, les lletres són de Tim Rice i la música d’Andrew Lloyd Webber. Aquest musical està basat en la narració de l’última setmana de vida de Jesús d’acord a l’evangeli de Sant Joan, començant per la preparació de Jesús i la seva arribada amb els deixebles a Jerusalem, i acabant en la Crucifixió. Una gran part de la trama es centra en el personatge de Judes, que apareix com una figura tràgica que està desencisat amb el que veu com una manca de planificació per part de Jesús i que s'alarma davant les recents mencions a la seva divinitat. Judes tem que Jesús condemnarà al poble jueu a la destrucció a mans dels romans. Durant el muntatge apareixen actituds i sensibilitats del segle XX, així com al•lusions iròniques a la vida moderna, a més de la descripció política dels fets. Les produccions teatrals i cinematogràfiques mostren diversos d'anacronismes intencionats. El musical es va estrenar a Broadway al 1971, provocant una certa controversia. Molts grups religiosos van protestar a la porta del teatre, reclamant que l’espectacle mostrava un retrat sacrilègic de Jesús al mostrar només la seva cara humana. A la producció de Broadway al 1971 va guanyar el Premi Theatre World i el Premi Drama Desk. Al 1973 s'estrenà una adaptació cinematogràfica de Jesus Christ Superstar, sent la vuitena pel•lícula més taquillera de l'any. La pel•lícula, dirigida per Norman Jewison, va ser rodada a Israel i a d'altres localitzacions de la zona.
Cabaret és un musical molt entrtingut i amè. La majoria de cançons són molt conegudes per tothom i encara que no hagis vist el musical les has sentit alguna vegada. Personalment considerem que encara que sigui un musical antic actualment encara es veu modern, no com West Side Story que queda bastant passat de moda.
No hem trobat cap notícia recent, de cap teatre on actualment aquet musical s'estigui representant possiblement no hi hagi cap companyia en actiu que el representi. Noticia:
CASTEJÓN La obra musical "Cabaret" se representa este fin de semana ENRIQUE MORANCHO . TUDELA Viernes, 8 de mayo de 2009 - 04:00 h. El grupo de teatro Castejón de la Barca volverá a representar su última obra "Cabaret" este fin de semana tras el éxito de las cuatro sesiones anteriores. Lo hará en funciones de sábado y domingo a las 19 horas en el centro cultural Sarasate. El precio de la entrada es de 6 euros. Se puede adquirir en el Museo del Ferrocarril o en la taquilla.
El director, Jon Súbtil, manifestó sentirse "orgulloso" por el éxito obtenido y aseguró que numerosos medios de comunicación se han interesado en los últimos días por la trayectoria del grupo. "Hemos recibido ofertas para representar la obra en otras localidades, pero de momento nos vamos a centrar en cumplir los compromisos adquiridos con el Ayuntamiento de Castejón. Después, estudiaremos las ofertas para concretar fechas y la disponibilidad de los actores.", afirmó.
Ens agraderia que si algú en troba alguna notícia abans que nosaltres ens ho fes arribar el més aviat possible.
El segon musical de la nostra llista és Cabaret, un dels musical més coneguts de l’història que va ser posat en escena el 1966. És un musical basat en un llibre de Joe Masteroff, que està basat en l’obra de John Van Druten, I Am a Camera, de 1951, que alhora està adaptada de la novel•la Goodbye to Berlin, de Christopher Isherwood. Ambientada al 1931 a Berlín, mentre que els nazis assoleixen el poder a Alemanya, es centra en la vida nocturna del sòrdid Kit Kat Klub, en la relació entre la cantant anglesa de cabaret Sally Bowles i el jove escriptor nord-americà Cliff Bradshaw. També hi ha una altra trama, centrada en el romanç entre la propietaria de la casa d'hostes on viuen Sally i Cliff, Fräulein Schneider, i el seu hoste Herr Schultz, un venedor de fruita jueu. Contemplant l'acció està l’Emcee, que actua com a Mestre de Cerimònies al Kit Kat Klub i serveix com a metàfora constant de l'estat de la societat a la Alemanya de Weimar durant l'espectacle. El musical va obtenir 8 premis Tony, els més importants del gènere. Cabaret es va representar per primera vegada el 20 de novembre del 1966 el treatre Broadhurt de Nova York, on la primera temporada va durar 3 anys amb un total de 1166 representacions. És un musical que ha prosperat i se n’han fet més versions
Música: John Kander Lletres: Fred Ebb Director versió original: Harold Prince Intèrprets: Jill Haworth (Sally), Bert Convy (Cliff), Lotte Lenya (Fräulein Schneider), Jack Gilford (Herr Schultz) i Joel Grey (Emcee).
Consederem que és un musical molt important, ja que va ser un dels primers i ha donat lloc a un nou gènere musical. També va ser una gran innovació pel teatre i pel ball. En opinió personal, a nosaltres per a no és un musical que ens agradi molt, ja que se'ns fa una mica pesat. La veritat és que les quatre hem estat d'acord a l'hora de fer l'opinió.
La gira mundial de WEST SIDE STORY llega a Santander
20/08/2009 Tras su paso por Madrid el pasado mes de junio, la gira mundial de WEST SIDE STORY vuelve a España, representándose en Santander del 22 al 24 de agosto y en Gijón los días 26 y 27 de agosto.
WEST SIDE STORY inauguró el pasado 25 de junio el nuevo Escenario Puerta del Ángel de los Veranos de la Villa 2009, un espacio situado en la madrileña Casa de Campo con capacidad para 2.500 espectadores. El mítico musical de Leonard Bernstein (música), Stephen Sondheim (letras) y Arthur Laurents (libreto) estuvo en Madrid hasta el 5 de julio. Tras su paso por diversas ciudades europeas, WEST SIDE STORY vuelve a España pare representarse en Santander del 22 al 24 de agosto y en Gijón los días 26 y 27 de agosto.
Hoy el director musical Donald Chan, y los intérpretes Chad Hilligus y Scott Sussman (alternantes de Tony), Ali Ewoldt y Kendall Kelly (alternantes de Maria) y Emmanuel de Jesus (Bernardo), han presentado en Santander el musical acompañados del consejero de Cultura, Turismo y Deporte de Cantabria, Francisco Javier López Marcano; el alcalde de Santander, Íñigo de la Serna; y el director del Festival Internacional de Santander (FIS), José Luis Ocejo, entre otros.
La Sala Argenta del Palacio de Festivales de Santander acogerá el espectáculo en cuatro funciones, una más de las previstas inicialmente, ya que se agotaron las localidades para las tres programadas (sábado 22, domingo 23 y lunes 24 a las 21h). Las ventas han continuado a buen ritmo y ya sólo quedan algo más de medio millar de entradas para la función extra, programada el domingo a las 16h.
Con motivo del 50 aniversario de su estreno en Broadway, esta nueva producción del musical ha intentado recuperar el montaje original de su creador Jerome Robbins para Broadway, "preservando las intenciones del creador del musical", como el número de América donde sólo actúan chicas, ha señalado Donald Chan.
Por su parte, Emmanuel de Jesus Silva, que encarna el personaje de Bernardo, ha declarado: "cualquier inmigrante puede relacionarse con esta historia" porque transmite "un mensaje universal de amor, odio, conflictos, temor, y de la lucha de los humanos por sobrevivir".
Esta producción está dirigida por el norteamericano Joe McKneely, que había sido asistente de Jerome Robbins, coreógrafo y director de la producción original. Se estrenó en noviembre de 2007 en París con motivo de la conmemoración del 50º aniversario del musical y desde entonces ha recorrido diversas ciudades de todo el mundo, representándose en el Sadler’s Wells Theatre de Londres en verano de 2008, con gran éxito de público y crítica, finalizando su gira por el Reino Unido el pasado 25 de julio.
Es este éxito el que ha motivado la creación de una segunda producción paralela que está recorriendo ciudades de todo el mundo, entre ellas Madrid, y que inició los ensayos el pasado 4 de mayo en Alemania, estrenándose en Lyon (Francia) el 16 de junio. Tras su paso por el Teatro de la Laboral de Gijón -donde las entradas están prácticamente agotadas-, WEST SIDE STORY visitará Israel, Holanda, Bélgica, Suiza y Alemania.
Les dues produccions més recents són:
Londres, 2008
Nueva York, 2009
De la ultima cal destacar els premis que ha aconseguit.
Què opineu sobre West Side Story? El coneixieu? Esteu d'acord amb nosaltres?
El primer musical del qual parlarem serà WEST SIDE STORY, ja que en la nostra llista de musicals més rellevants és el més antic. Posat en escena en el 1957.
West Side Story es un dels musicals més famosos del mon inspirat en la obra de teatre Romeu y Julieta de Shakespeare. Es una espècie de actualització del lema del amor impossible per la part racial y urbana. El musical va ser innovador: per els balls, que formen part de la acció dramàtica; per la música molt variada de Bernstein (ritmes llatins, jazz, cançons d’amor de gran bellesa melòdica...) y per la temàtica. Una de las cançons més famoses d’aquesta obra és Amèrica on el contraposen les dues visions dels immigrants al arribar a Estats Units: la il·lusió per la llibertat, la modernitat y el consumisme, y per altra banda el desengany davant la marginació racista i la pobresa.
Director de escena: Joey Mc Kneely
Director musical: Donald Chan
Interpretes principals: Chad Hilligus, Scott Sussman, Ali Ewoldt, Kendall Kelly, Oneika Phillips, Michael Jablonski, Emmanuel de Jesus Silva.
Es va estrenar per primera vegada el 27 de setembre de 1957en el mític Winter Garden Theatre de Nueva York de la mà de Jerome Robbins.
En el seguent video podreu veure l'escena de Amèrica:
Som l’Andrea, la Berta, l’Idoia i la Júlia i el nostre blog serà sobre els grans musicals del llarg de la història. Aquells musicals que sempre s’acaben nombrant en un moment o altre encara que sigui de fa quaranta anys enrere, o potser seixanta. Musicals que siguis de la generació que siguis els coneixeràs i podràs anar a veure l’espectacle ja que contínuament es van representant.
A la vegada també us informarem de notícies sobre nous musicals, musicals que qui sap si algun dia arribaran als nostres néts?
Aquest blog no només serà un blog informatiu, sino que volem que tothom digui la seva opinió i evidentment nosaltres us direm la nostra.
